LA SERENITAT PICTÒRICA DE GABRIEL PERELLÓLa serenitat és una de les virtuts més característiques de la pintura d'En Gabriel Perelló. A més, aquesta serenitat dóna ímpetu a totes les seves creacions. Serenitat que, dins cada una de les seves obres enllaça la llum, el color i la línia. Així, amb vigoria i suavitat, aconsegueix l'harmonia i l'eurítmia de les pinzellades que entreteixen la plasmació d'un paisatge, d'unes flors, o d'un tema de figures. Aquesta serenitat dolça, dels seus paisatges, de les seves marines, i també de les escenes quotidianes de la vida d'un poble que vibra i sent la germanor, l'harmonia i que viu sempre amb l'esperança d'assolir nous horitzons.
Ben sabut és que Pollença sempre ha estat terra de pintors i que la Història mai no ha oblidat el relleu ni la importància dels artistes que aquí s'han inspirat, ni la significança de l'obra que creaven davant el paisatge pollencí, suggestiu, colpidor i lluminós.
En Gabriel Perelló és pollencí (24 juny 1933 - 29 gener 2017), músic de sempre, enamorat de l'art fotogràfic; enamorat de la mar, com un nauxer de les llavors mediterrànies, celebrà la seva primera exposició individual, pel juliol i l'agost del 1952 a les Galeries Bestard de Pollença, que ja fa temps que no existeixen. I obtingué una extraordinària acollida, i els diaris de l'Illa en feren una bona lloança. Des d'aleshores ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a Palma de Mallorca, Inca, Sa Pobla, Alcúdia, Port de Pollença, Cala Sant Vicenç i Pollença, entre altres localitats.
Li fou atorgat el primer Premi en la Primera Exposició Col·lectiva d'Olis del Club Pollença. També fou premiat a l'Exposició "Salón SEU", de Palma de Mallorca; i seleccionat en el Primer Certamen de Pintura de Pollença, per al "Premi Pollença", entre altres. Per altra banda, un nombre considerable d'obres pictòriques seves figuren a l'estranger.
Aligi Sassu, el gran mestre italià, per l'abril de l'any 1984, referint-se a l'obra pictòrica d'En Gabriel Perelló, en el seu judici, concretà:El cas d'En Gabriel Perelló és típic. Una passió profunda per la pintura, per totes les formes d'expressió, la música i la fotografia, per tota recerca contínua d'una expressió poètica, d'una realitat concreta viscuda sempre. Però lligada a una representació definida d'una imatge de la natura renascuda a la memòria en la qual el color és la vàlua dominant del quadre. Un color sensible que la llum acaricia i modula amb suggeriments de formes i simplicitat de medis. Gabriel Perelló és concret i sap expressar la intensitat poètica que els seus colors configuren. Un lirisme subtil de la llum, de la conjunció pastosa i càlida que la memòria fa viure amb intensitat. Una recuperació de la imatge de la pintura autèntica sense cap predomini cerebral; recuperació fidel a l'ull del pintor i a la veritat de la poesia.
I és que, en realitat, el pinzell d'En Gabriel Perelló està dotat de l'ímpetu fonamental que el fa expressiu, potent i, ensems posseïdor d'una suavitat i d'una nitidesa que, amb la serenitat, perfilen la genuïnitat i l'harmonia que bateguen dins la seva obra.
En Gabriel Perelló ha traçat els seus camins pictòrics amb la serenitat que rep la llavor diàfana de la mar. Així de senzill.Miquel Bota Totxo
Pollença, Març de 2000. PAU
Bernat Cifre, referint-se a l'obra de l'artista , comenta:... La pinzellada de Gabriel Perelló s’ha dit que és pastosa. Cal afegir-hi el matís de carnosa i de formes rodonenques tal com de núvols, roques, flors i cops de llum, amb tals formes circulars, un enfocament de l’artista, sovint ens recorda un roserar.
També són freqüents els estrats allargassats i successius de les serralades, les quals, tocades de diferents tonalitats, donen perspectiva a un horitzó. Aquestes bandes, quasi paral·leles, pertanyen a una segona època pictòrica de l’artista. I constitueixen una mena de contrapunt als encerclaments citats.
Són més que atractives les seves notes de la primera època: racons vilatans o de la pagesia, marines o cales... ell que tant ha solcat les nostres braves riberes... Gabriel Perelló remarca els perfils de cases i coses, de figures i rostres i flors. Però, inquiet, avança cap el desdibuix, encara que sense estridències, com correspon a un artista sà i assenyat.
Bernat Cifre.
Pollença, abril de 2000.
Pàgina
principal