Miquel Bota Totxo   (Pollença, 1920-2005)

Poeta, escriptor i autor teatral, nasqué a Pollença el 7 de juny de 1920. Cursà els seus estudis en el Col·legi dels Teatins —Monti-Sion—, en el qual centre docent, passat el temps, hi exercí com a professor de Literatura i Llengua, per espai de quatre anys. També ha estat professor de Llengua Catalana en el Col·legi Municipal de Segona Ensenyança de Pollença.

Les característiques més notables d'En Miquel Bota Totxo han estat la seva humilitat quasi franciscana, la seva senzillesa d'infant i la seva poderosa personalitat com home i com intel·lectual.

Del seu bon dir i escriure la seva extensa obra en dóna testimoni: llibres, obres teatrals, poesia, conferències, parlaments, pregons i treballs d'investigació.

L’any 1955 va contreure matrimoni amb Maria Perelló Siquier. Des de 1955 al 1965 —deu anys— fou Corresponsal de l’Agència EFE, de Madrid, on aconseguí el premi com a corresponsal més actiu i el premi a la notícia més periodística. Per altra banda, en aquesta tasca, ha col·laborat a infinitat de revistes i diaris.

Ha estat Cronista Oficial de la Vila de Pollença des de 1'any 1965; vicepresident del Festival de Pollença, des de 1962; i fou president del Club Pollença del 1969 al 1974.  

En Miquel Bota Totxo, amb tota dignitat, ha obtingut el Premi de Poesia Catalana «Ciutat de Barcelona 1965»; el «Terra Ferma», dels Jocs Florals de Caracas (Veneçuela)—, 1966; la Rosa d'Or de la Pau, de Castellitx; el premi «Calvià», de Poesia Catalana, de les Festes commemoratives de la Conquesta de Mallorca pel Rei En Jaume I; la Flor Natural i Rosa d'Or dels Jocs Florals de Maó, 1973; el premi extraordinari «Lluís Miravitlles» dels Jocs Florals de l’Àngel Custodi, de Barcelona, amb Oda als Pirineus; tres premis als Jocs Florals de Manacor; i, entre altres guardons de relleu, el «Premio de los Premios Ciudad de Palma 1973» per la seva labor d'impuls i exaltació dels valors culturals de Pollença.

Ha publicat entre altres: Leyendas y tradiciones de Pollença, Pollença i Poesia, Joan Vives Llull —dins “Maestros actuales de la pintura catalana”—, Pollença y Alcudia, El pintor Lorenzo Cerdá Bisbal, Haz que el mundo crea, Unamuno en Pollensa (1965) amb Francesc Bonnín; i de les monografies de la col·lecció “Panorama Balear”: Pollença y su huerta, Formentor (1952), El Calvario de Pollença (1954), La Cala de Sant Vicenç (1955) i El Puerto de Pollença. Vorera de Mar, Cursa de braus, A ritme d’hores madures, premi de poesia Ciutat de Barcelona (1965), Cursa de braus (1966), Poesia en Imatges (1966), Els cavalls d'Aligi Sassu, Torxes de Pau (1979), amb dibuixos d’Aligi Sassu, El fons de la mar —amb dibuixos de Dionis Bennássar—, Miquel Cerdà Salas —Línia i universalitatl'any 1982 publicà L’Afuament. El 1983 L’Art fotogràfic de Guillem Bestard, editat per «Sa Nostra». Per la Festa del Llibre 1986, Llegendes i tradi­cions, i el mateix any 1986, Històries, tradicions i llegendes, publicats per Edicions Cort, per la festa del llibre de 1988 publicà les poesies i dibuixos de 200 homes del món. L’any 1990, 125 anys de música a Pollença. L’any 1994, Peter Widman i el seu Art  i de l’aplec de poemes Amb la Pau dins l’ànima. Ha produït moltes mes publicacions , opuscles i col·laboracions, entre elles, el Pregó de les Festes de la Patrona de Pollença, pronunciat l'any 1971 i la col·laboració a l’any 1982 en el llibre 100 Anys d’Història de les Balears, que va editar “Sa Nostra”.

De la seva producció teatral, destaquen les obres Vos reinau damunt l’altura (1949) amb música del mestre Antoni Torrandell, Somnis de Pescador, musicada pels mestres Joan Santandreu i Jaume Albertí, i Sense voler fer mal amb música del mestre Guillem Bonafè, Flocs i banderetes, Su destino, Julia Mendoza, Abismos de realidad i Madre y sembradora de amor; i té, sense estrenar, L'hereu de Son Mesell, amb partitura del Mestre Vicenç Juan Rubí, L'etern Joacab i Petites ambicions.

prop d'una dotzena de llibres de poesia inèdits i un en prosa titulat El món de les Illes.

El proper dia 3 de febrer de 2005, en Miquel, hauria celebrat, amb la seva inseparable Maria, les seves noces d’or.

 

Descansa en Pau Miquel !

Pollença, 29 de gener de 2005. PAU.

 


MES INFORMACIÓ:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Bota_Totxo

http://puntinformatiu.cat/miquel-bota-totxo-poeta/

http://puntinformatiu.cat/100-anys-de-miquel-bota-totxo-difusor-de-la-cultura-pollencina/

 


Descàrrega el DOCUMENT que va servir de base per a la proposta de declaració com a FILL IL.LUSTRE DE POLLENÇA (2006)

 Miquel Bota Totxo: un home de cultura (PDF - 55 KB)

 


© Recopilació  a càrrec de Biel Perelló